LA NOVA POLÍTICA LINGÜÍSTICA DE LA GENERALITAT

EL LLEGAT DE FONT DE MORA
FONT DE LA MORA ondarea
O legado de MORA DE FONT
 THE LEGACY OF FONT DE MORA
إرث FON DE MORA
Ժառանգությունը Տառատեսակի ԴԵ MORA
Спадчына FONT дэ Мора
L'HÉRITAGE DE FONT DE MORA
ETC...ETC..

El plurilingüisme, si és real i efectiu, és un factor de progrés i de cohesió social: en l'actual societat de la informació és un recurs bàsic dels països més avançats.

. En aquest sentit, un decret de plurilingüisme com el que ha difós en esborrany la Conselleria d'Educació hauria de ser rebut amb interès. Més encara si es presenta com a programa de plurilingüisme "equilibrat" en l'ús del valencià, el castellà i l'anglès. Però, feta la llei, feta la tramp Contra el que s'ha difós en els mitjans de comunicació, el decret no planteja un únic programa sinó dos: el "Programa Plurilingüe Inicial" i l'"Avançat". A pesar del rètol, el primer, i comú a tots els centres, no fa anar el plurilingüisme més enllà del que ja tenim: una simple assignatura d'idioma estranger introduït en primària.

L'únic programa plurilingüe és el segon, que permet incorporar l'aprenentatge en anglès i que s'implantaria només a voluntat dels centres i sempre amb l'autorització de Conselleria. El decret, però, no preveu cap calendari d'aplicació ni de generalització a tots els centres, ni fa referència a cap mecanisme per a la formació del professorat que ha d'impartir matèries en anglès, ni parteix de cap dotació econòmica per a posar- lo en marxa. En definitiva… són campanadas a l’aire que la realitat ens demostra que sempre es queden en no rés.

I què passa amb les llengües oficials? També contra el que es podria pensar, el tractament del castellà i el valencià no resulta equilibrat ni assegura que al final dels cicles obligatoris els alumnes estiguen "capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà", com exigeix la Llei d'Ús i Ensenyament delValencià.

I què passa amb les llengües oficials? També contra el que es podria pensar, el tractament del castellà i el valencià no resulta equilibrat ni assegura que al final dels cicles obligatoris els alumnes estiguen "capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà", com exigeix la Llei d'Ús i Ensenyament delValencià. La proposta, de fet, esquiva un fet clau: la situació social de llengua minorada del valencià, enfront de la presència massiva del castellà en els mitjans de comunicació, en l'àmbit social i econòmic i fins i tot en l'ús oficial. Totes les avaluacions dels programes actuals d'ensenyament coincideixen amb les que s'han fet en altres comunitats lingüístiques i, aplicades a la nostra situació, es poden resumir així: com major és l'escolarització en valencià, major és la competència activa i equilibrada del valencià i del castellà, amb independència de la llengua primera de l'alumne. Dit d'una altra manera: l'ensenyament intens del valencià és l'únic que assegura la competència en valencià i també en castellà, que és igual o superior al que s'aconsegueix amb l'ensenyament en castellà.

En definitiva, com sempre aquesta llei té trampa. No es tracta de fer un programa on  s’implante l’angles com a tercera llengua de cara a un futur, es tracta de rebaixar  la imposición del valencia com a llengua oficial i que desprès de tants anys de prohibición i menyspreu, malgrat la seua importància cultural i literària, passar per sobre de la ja antiga llei d'ús del valencià.

Per als autors d’aquesta llei, és evident que no totes les llengües tenen la mateixa importància. Malgrat la nostra llengua mare, per a ells és més important que els alumnes aprenguin abans l'anglès o el castellà. La discriminació positiva aplicada en tants altres àmbits, no els sembla adequada en una cosa tan important com la nostra llengua.

RECORDE QUE ABANS, QUAN ANAVEM A VALÈNCIA PARLANT VALENCIÀ I REVINDICANT EL SEU ENSENYAMENT, ENS DEIEN PANCATALANISTE  (per això de l’unitat de la llengua). MÉS TARD, SENZILLAMENT ENS DEIEN DE POBLE. AVUI, ÉS QUE NO TENIM MIRAMENT DE FUTUR NI ESTEM A L’ALTURA.

Però sempre es racta del mateix, no tots s’estimen la seua llenga mare. NOSLTRES  HEM MAMAT EL VALENCIÀ DES DEL BRESSOL.

Per aquest motiu, tenim que defendre’l. Perquè és el llegat als nostres fills. Perquè sense passat no mai pot haver futur.