ETIQUETES

Des de sempre hi ha hagut qui per conveniència ha lluitat contra qualsevol canvi,  senzillament per que aquest li comporta un canvi en el seu estatus.

Des de l’Estat Feudal, on hi havia clases privilegiades, passant pel naixement de l'estat liberal i la declaració dels Drets de l'Home i el seu reconeixement com a inherents a l'ésser humà,  fins avui, sempre ha existit eixa dualitat entre “ conservadors i progressistes” sota diversitats d’etiquetes.

Des de la infància, ens socialitzem, unes vegades per l'entorn i altres contra ell. La majoria de gent no es para a pensar el que significa una i altra  cosa i,  malgrat les raons  massa vegades ratllen l'absurd. Normalment, ens posicionem sense  parar un moment a escoltar el contrari. Senzillament fem ús de la nostra etiqueta i com a tal, ens comportem sota tòpics: jo soc d’aquests o d’aquells malgrat altres raons.

Sembla que no haguem avançat res en tres-cents anys. Segueixen havent privilegiats que segueixen lluitant perquè res canvie.

PERÒ AQUESTA ÉS LA REALITAT:

En 1983 el 20% de població era propietària del 80% de la riquesa.
En 2001 el 17% de població és propietària del 83% de la riquesa.
Les 356 persones més riques del món gaudeixen una riquesa que excedeix la renda anual del 40% de la humanitat

Evidentment, les classes privilegiades segueixen i per descomptat, no els interessa cap canvi. Però, ¿com explicar que la gran majoria estigui d'acord amb aquest estat?

Qualsevol treballador, encara que pertanyi a la classe mitjana que en l'actualitat tendeix a desaparèixer, deuria preuntar-se per què hi ha gent que no necessita suar per menjar? o potser : perquè la riquesa d'uns pocs es basa en el treball de molts?

Després d'això, mirar que etiqueta es volen posar.