RESCAT DE GRECIA

LA UE HA CONFIRMAT QUE GRÈCIA ESTÀ COMPLINT I PER TANT REBRÀN UNA PRIMERA AJUDA DE 12.000 MILIONS D'EUROS. MÉS ENDAVANT, REBRÀ ALTRA MULTIMILLONARIA. ELS BANCS FRANCESOS I ALEMANYS JA PODEN RESPIRAR, DONCS AL FINAL ES TRACTA D’AIXÒ, QUE ELS BANCS COBREN ELS PRESTECS, ENCARA QUE  PER AIXÒ ELS GRECS TINDRAN QUE RETROCEDIR .... ANYS I ANYS ... EN DRETS I BENESTAR.

JA HO DIU EL DIT .... AMB AQUESTS AMICS NO FAN FALTA ENEMICS.
POC A POC ENS ANIREM ASSABENTANT DE LES CONDICIONS..
SI AQUESTA ÉS L'EUROPA QUE VOLEN CONSTRUÏR, L'EUROPA DEL CAPITAL I EL NEOLIBERALISME A ULTRANÇA, L'EUROPA DELS GRANS BANCS I LES MULTINACIONALS ..... EM SAP GREU, PERÒ JO NO VULL PUJAR A EIXE TREN.

ELS DRETS HAN COSTAT TANT....I A ELLS ES COSTA TANT POC ACABAR AMB ELLS...

El Govern va salvar ahir en l'últim sospir el decret de negociació col.lectiva que inclou les modificacio.ns establertes en el Consell de Ministres del passat 10 de juny.

Les vicissituds de la negociació lustren la debilitat parlamentària del Govern. No hi ha raó perquè un Executiu endavant les eleccions sempre que disposi d'estabilitat en les Cambres, però les reticències de CiU i PNB avancen una etapa parlamentària tempestuosa en què no es garanteix que el PSOE pugui governar fins al març de 2012.

El problema del tràmit parlamentari de la nova negociació col.lectiva és que cap grup va saber analitzar el contingut del decret en funció dels objectius que persegueix, és a dir, el de flexibilitzar les relacions entre treballadors i empresaris per ajustar els costos salarials i la càrrega de treball en funció de la situació objectiva de l'empresa. Els qui s'oposen al decret esgrimir arguments retòrics (segons el PP, el principal problema del decret és l '"espectacle" que ha donat el Govern en la negociació amb PNB i CiU) i els que dubtaven sobre la seva posició ho feien perquè en ell els convenis estatals prevalen sobre els autonòmics

Vist des d'aquesta perspectiva, el decret que es convertirà en projecte de llei sembla més aviat una norma transitòria, millor que la legislació anterior, però lluny de les expectatives dels que entenen que s'ha d'acabar radicalment amb la ultraactivitat dels convenis per crear ocupació i que el contracte fix amb 20 dies d'acomiadament és l'única solució per a això. La transitorietat es manifesta a més per la convicció general que el PP, si arriba a governar, actuarà en línia amb les exigències de la CEOE en matèria de negociació col.lectiva.( Extracte editorial  “El País” 23/06 2011)

En definitiva, tenim un Parlament que no està per la tasca que hauria d'estar. La debilitat del govern per imposar les dures mesures que teòricament ha de realitzar aquesta derivant en un mercadeig que INDIGNA.
La posició del PP és molt més  queINDIGNANT. Es suposa que properament serà el partit que governe, o almenys això indiquen totes les enquestes i indicadors. Però haurien de preguntar-se que és el que vol governar?
Un comentarista de la cadena SER va posar ahir un bon exemple. És com si un exèrcit, per conquerir una ciutat, usés tots els seus mitjans per destruir les seves infraestructures ... dipòsits d'aigua ... ponts .... xarxes elèctriques .. etc. Amb això, segurament avancés la seva conquesta, però entraria en unaciudad destruïda que possiblement li seriosa o molt difícil de governar o pràcticament molt costosa de reconstruir. És això el que està fent el PP amb el govern de Zapatero. Cal tombar al preu que sigui. Però després, que Espanya governaràn?. Supose que passarà molt de temps plorant el mal fet per l'anterior govern ..... i també supose que no entoneran cap meaculpa per haver contribuït a arribar a aquest situació.

I d’aquesta forma, tots estem esperant. Alguns, com jo, creuant els dit per a que ningú consegueixca cap majoria absoluta i molt menys el PP, perquè estàn demostrant des de fa molt temps que no tenen cap sentit d’Estat. Tot val per arribar al Govern , es a dir, el fi justifica els mitjans, i els seus fins, malgrat intenten amagar-los, alguns saben quins son. El neo-liberalisme ens ha portat a l’actual crisi, i ells estàn convençuts que també ens traurà.

Quan la bonança econòmica d’Aznar, l’Estat Espanyol va malvendre des de Telefònica fins Iberia per quatre duros i els quatre amics van fer grans negocis. Ara ens resta per vendre el més sagrat del nostra malparada societat del benestar....sanitat...ducació..etc.

Jo , per la meua part, estic convençut que és el que va a fer. Sempre queden quatre amics dispostos a guanyar algun euro.

AL FINAL, ENS HAUREM QUEDAT SENSE DRETS NI EL POC QUE RESTA DE L’ESTAT DEL BENESTAR, I TOT AIXÒ, EN TEMPS RECORD.

ELS NOSTRES AVANTPASSATS TARDAREN ANYS I ANYS PER ARRIBAR ON ESTAVEM.

LA NOVA POLÍTICA LINGÜÍSTICA DE LA GENERALITAT

EL LLEGAT DE FONT DE MORA
FONT DE LA MORA ondarea
O legado de MORA DE FONT
 THE LEGACY OF FONT DE MORA
إرث FON DE MORA
Ժառանգությունը Տառատեսակի ԴԵ MORA
Спадчына FONT дэ Мора
L'HÉRITAGE DE FONT DE MORA
ETC...ETC..

El plurilingüisme, si és real i efectiu, és un factor de progrés i de cohesió social: en l'actual societat de la informació és un recurs bàsic dels països més avançats.

. En aquest sentit, un decret de plurilingüisme com el que ha difós en esborrany la Conselleria d'Educació hauria de ser rebut amb interès. Més encara si es presenta com a programa de plurilingüisme "equilibrat" en l'ús del valencià, el castellà i l'anglès. Però, feta la llei, feta la tramp Contra el que s'ha difós en els mitjans de comunicació, el decret no planteja un únic programa sinó dos: el "Programa Plurilingüe Inicial" i l'"Avançat". A pesar del rètol, el primer, i comú a tots els centres, no fa anar el plurilingüisme més enllà del que ja tenim: una simple assignatura d'idioma estranger introduït en primària.

L'únic programa plurilingüe és el segon, que permet incorporar l'aprenentatge en anglès i que s'implantaria només a voluntat dels centres i sempre amb l'autorització de Conselleria. El decret, però, no preveu cap calendari d'aplicació ni de generalització a tots els centres, ni fa referència a cap mecanisme per a la formació del professorat que ha d'impartir matèries en anglès, ni parteix de cap dotació econòmica per a posar- lo en marxa. En definitiva… són campanadas a l’aire que la realitat ens demostra que sempre es queden en no rés.

I què passa amb les llengües oficials? També contra el que es podria pensar, el tractament del castellà i el valencià no resulta equilibrat ni assegura que al final dels cicles obligatoris els alumnes estiguen "capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà", com exigeix la Llei d'Ús i Ensenyament delValencià.

I què passa amb les llengües oficials? També contra el que es podria pensar, el tractament del castellà i el valencià no resulta equilibrat ni assegura que al final dels cicles obligatoris els alumnes estiguen "capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà", com exigeix la Llei d'Ús i Ensenyament delValencià. La proposta, de fet, esquiva un fet clau: la situació social de llengua minorada del valencià, enfront de la presència massiva del castellà en els mitjans de comunicació, en l'àmbit social i econòmic i fins i tot en l'ús oficial. Totes les avaluacions dels programes actuals d'ensenyament coincideixen amb les que s'han fet en altres comunitats lingüístiques i, aplicades a la nostra situació, es poden resumir així: com major és l'escolarització en valencià, major és la competència activa i equilibrada del valencià i del castellà, amb independència de la llengua primera de l'alumne. Dit d'una altra manera: l'ensenyament intens del valencià és l'únic que assegura la competència en valencià i també en castellà, que és igual o superior al que s'aconsegueix amb l'ensenyament en castellà.

En definitiva, com sempre aquesta llei té trampa. No es tracta de fer un programa on  s’implante l’angles com a tercera llengua de cara a un futur, es tracta de rebaixar  la imposición del valencia com a llengua oficial i que desprès de tants anys de prohibición i menyspreu, malgrat la seua importància cultural i literària, passar per sobre de la ja antiga llei d'ús del valencià.

Per als autors d’aquesta llei, és evident que no totes les llengües tenen la mateixa importància. Malgrat la nostra llengua mare, per a ells és més important que els alumnes aprenguin abans l'anglès o el castellà. La discriminació positiva aplicada en tants altres àmbits, no els sembla adequada en una cosa tan important com la nostra llengua.

RECORDE QUE ABANS, QUAN ANAVEM A VALÈNCIA PARLANT VALENCIÀ I REVINDICANT EL SEU ENSENYAMENT, ENS DEIEN PANCATALANISTE  (per això de l’unitat de la llengua). MÉS TARD, SENZILLAMENT ENS DEIEN DE POBLE. AVUI, ÉS QUE NO TENIM MIRAMENT DE FUTUR NI ESTEM A L’ALTURA.

Però sempre es racta del mateix, no tots s’estimen la seua llenga mare. NOSLTRES  HEM MAMAT EL VALENCIÀ DES DEL BRESSOL.

Per aquest motiu, tenim que defendre’l. Perquè és el llegat als nostres fills. Perquè sense passat no mai pot haver futur.

15-M I ELS PARTITS POLÍTICS

Fins a la direcció del PP admeten que en el substrat de l'15-M està fonamentalment un gran sector de votants d'esquerres i del PSOE frustrats amb les polítiques de retallades socials empreses per l'Executiu de Zapatero l'any passat. Al PP no se senten al.ludits per aquestes queixes, protestes i reclamacions i creuen el PSOE està intentant aquesta línia d'acostament per frenar la seva caiguda electoral de cara a les generals del any.

"No ens representen". Aquest retret als polítics, convertit en lema de l'15-M, és en realitat un conglomerat de moltes sensacions. Entre elles, i en un lloc destacat de les proclames, la idea que la voluntat expressada en les urnes no es trasllada adequadament a les institucions

Altres reivindicacions del moviment poden aglutinar menor consens, però aquesta convenç a molts espanyols. En un recent sondeig d'El Periódico de Catalunya, el 73,7% recolzava una modificació que permeti equiparar el valor dels vots independentment d'on procedeixin

I si tan dolent és el sistema per què no es canvia? Tots els sistemes tenen avantatges i inconvenients i alguns són fins i tot més injustos amb els petits, com els majoritaris usats al Regne Unit o França. Normalment una major proporcionalitat, que és el que es reclama, suposa Executius més febles. I l'èxit d'aquesta normativa és que confereix una "innegable estabilitat al sistema", segons el Consell d'Estat, fent que la durada mitjana dels governs a Espanya hagi estat de més de 40 mesos. José Ramón Montero, catedràtic de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Madrid, ho veu així: "Demanem més proporcionalitat entre vots i escons però la majoria de la gent vol també Governs d'un sol partit en comptes de coalicions. I prefereix Parlaments poc fragmentats . I és gairebé impossible tenir-ho tot ".

Per entendre per què el sistema és com és cal remuntar-se a un decret llei de 1977 que fixava com a circumscripció electoral la província, establia un mínim de dos diputats en cadascuna d'elles i imposava la fórmula D'Hondt de repartiment d'escons. Aquest model, recollit a grans trets en la Constitució, i calcat en la Llei Orgànica del Règim Electoral General de 1985, prima als partits grans i teòricament té un biaix conservador al sobrerepresentar les petites províncies rurals. Però va permetre a la UCD aconseguir còmodes majories, acontentar als nacionalistes i facilitar el procés de transició. El PSOE, que el va criticar en els primers anys, ho va assumir a partir de 1982 quan va comprovar que també li servia per aconseguir majories absolutes.

L'anomenada classe política així com el seu allunyament de les preocupacions ciutadanes van ser catalitzadors de les protestes a les places espanyoles, encara que de les crítiques no s'ha lliurat institució alguna, des dels sindicats a la CEOE, passant pel Ministeri de Treball. El 15-M s'ha colat de ple en l'agenda política.

I malgrat la seua voluntat, el 15-M no desapareixera.

EXTREMA I DURA

Com cada cita electoral, els ciutadans d'esquerra ens trobem davant l'etern dilema de votar en consciència o fer ús del "vot útil". Davant el bloc monolític de la dreta que abasta des dels nostàlgics de la dictadura fins al centre-dreta, passant per neo-nacional-catolicisme, l'esquerra s'enfronta a tot un ventall d'opcions en les quals dipositar el seu vot.
Però aquesta no és una situació nova. El mateix fet de ser d'esquerres comporta ser crític. Per això, el seu vot es reparteix en base a multitud circumstàncies.
Però això que sembla clar per als ciutadans, sembla no estar-ho per als dirigents dels partits.
El cas d'Extremadura és una mostra d'aquesta desunió.

Durant anys de majories absolutes, del PSOE d'aquesta comunitat ha fet gala de menyspreu per "l'altra esquerra" extremenya. Ara, quan trona, recorda a Santa Barbara. La dreta governés Extremadura gràcies a l'abstenció d'IU.
La majoria social de nou serà defraudada per la ineptitud dels polítics. El raonament d'IU que és el PSOE qui ha perdut és una simple fal.làcia. El joc polític consisteix a fer política, és a dir pactar per intentar complir el màxim de promeses electorals. Però aquesta vegada IU s'ha deixat portar per la rancúnia, no sense raó, encara que amb això faciliti que la seva comunitat sigui gabernada pel PP.
És de suposar que paguarà el seu preu, igual que en aquestes eleccions ho ha fet el PSOE.

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ CAFRES

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ AFINS A LA DRETA, AQUESTA VEGADA, COM TANTES ALTRES, S'HAN PASSAT TRES POBLES.
DES VINCULAR ALS ORGANOZADORES DE LES MARXES D'AHIR, 19-J, AMB BATASUNA, FINS AL INSULT DIRECTE.

...... En canvi, aquests tios que no saben on tenen la mà esquerra ni la mà dreta, que són analfabets en tots els idiomes, que no saben ni sumar, restar o multiplicar, potser dividir sí, que no tenen la menor idea del que és la conomia, que volen acabar amb el capitalisme ..........( Jiménez Losantos)

EVIDENTMENT, LA MOBILITZACIÓ DE MÉS DE DUES-CENTES MIL PERSONES SENSE CAP SUPORT (QUAN SURTEN ELS RETORS AL CARRER, EL MUNTAGE D'AUTOBUSOS I ENTREPANS QUE PAGUEM ENTRE TOTS ÉS DESCOMUNAL), PER AQUESTA DRETA ÉS COSA DE QUATRE RADICALS ANALFABETS, ETARRES, ANARQUISTES .... ETC ... ETC ...

ELLS HO DIUEN...I ES QUEDEN TANT AMPLES. GOOBELS JA HO DEIA. TU REPETEIX UNA MENTIDA QUE AL FINAL.....

EL QUE VOLEN AL FI I ALCAP, ÉS QUE AQUEST MOVIMENT RESTE DESPRESTIGIAT JA SIGA LLIGANT-LO A FOSQUES MANIOBRES DE L’ESQUERRA PARLAMENTARIA DAVANT DEL PROPER  TRIOMF DE LA DRETA O RESTANT-LI IMPORTÀNCIA.

PERÒ MALGRAT ELLS, NOSALTRES SOM AÇÍ. PODEM DIR-SE 15-M, DEMOCRÀCIA REAL JA....ETC....PERÒ SOM MILERS I MILERS DISCOMFORMES ALS QUE NO ENS PODRÀN ATURAR.