Fins a la direcció del PP admeten que en el substrat de l'15-M està fonamentalment un gran sector de votants d'esquerres i del PSOE frustrats amb les polítiques de retallades socials empreses per l'Executiu de Zapatero l'any passat. Al PP no se senten al.ludits per aquestes queixes, protestes i reclamacions i creuen el PSOE està intentant aquesta línia d'acostament per frenar la seva caiguda electoral de cara a les generals del any.
"No ens representen". Aquest retret als polítics, convertit en lema de l'15-M, és en realitat un conglomerat de moltes sensacions. Entre elles, i en un lloc destacat de les proclames, la idea que la voluntat expressada en les urnes no es trasllada adequadament a les institucions
Altres reivindicacions del moviment poden aglutinar menor consens, però aquesta convenç a molts espanyols. En un recent sondeig d'El Periódico de Catalunya, el 73,7% recolzava una modificació que permeti equiparar el valor dels vots independentment d'on procedeixin
I si tan dolent és el sistema per què no es canvia? Tots els sistemes tenen avantatges i inconvenients i alguns són fins i tot més injustos amb els petits, com els majoritaris usats al Regne Unit o França. Normalment una major proporcionalitat, que és el que es reclama, suposa Executius més febles. I l'èxit d'aquesta normativa és que confereix una "innegable estabilitat al sistema", segons el Consell d'Estat, fent que la durada mitjana dels governs a Espanya hagi estat de més de 40 mesos. José Ramón Montero, catedràtic de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Madrid, ho veu així: "Demanem més proporcionalitat entre vots i escons però la majoria de la gent vol també Governs d'un sol partit en comptes de coalicions. I prefereix Parlaments poc fragmentats . I és gairebé impossible tenir-ho tot ".
Per entendre per què el sistema és com és cal remuntar-se a un decret llei de 1977 que fixava com a circumscripció electoral la província, establia un mínim de dos diputats en cadascuna d'elles i imposava la fórmula D'Hondt de repartiment d'escons. Aquest model, recollit a grans trets en la Constitució, i calcat en la Llei Orgànica del Règim Electoral General de 1985, prima als partits grans i teòricament té un biaix conservador al sobrerepresentar les petites províncies rurals. Però va permetre a la UCD aconseguir còmodes majories, acontentar als nacionalistes i facilitar el procés de transició. El PSOE, que el va criticar en els primers anys, ho va assumir a partir de 1982 quan va comprovar que també li servia per aconseguir majories absolutes.
L'anomenada classe política així com el seu allunyament de les preocupacions ciutadanes van ser catalitzadors de les protestes a les places espanyoles, encara que de les crítiques no s'ha lliurat institució alguna, des dels sindicats a la CEOE, passant pel Ministeri de Treball. El 15-M s'ha colat de ple en l'agenda política.
I malgrat la seua voluntat, el 15-M no desapareixera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
FES EL TEU COMENTARI