EXTREMA I DURA

Com cada cita electoral, els ciutadans d'esquerra ens trobem davant l'etern dilema de votar en consciència o fer ús del "vot útil". Davant el bloc monolític de la dreta que abasta des dels nostàlgics de la dictadura fins al centre-dreta, passant per neo-nacional-catolicisme, l'esquerra s'enfronta a tot un ventall d'opcions en les quals dipositar el seu vot.
Però aquesta no és una situació nova. El mateix fet de ser d'esquerres comporta ser crític. Per això, el seu vot es reparteix en base a multitud circumstàncies.
Però això que sembla clar per als ciutadans, sembla no estar-ho per als dirigents dels partits.
El cas d'Extremadura és una mostra d'aquesta desunió.

Durant anys de majories absolutes, del PSOE d'aquesta comunitat ha fet gala de menyspreu per "l'altra esquerra" extremenya. Ara, quan trona, recorda a Santa Barbara. La dreta governés Extremadura gràcies a l'abstenció d'IU.
La majoria social de nou serà defraudada per la ineptitud dels polítics. El raonament d'IU que és el PSOE qui ha perdut és una simple fal.làcia. El joc polític consisteix a fer política, és a dir pactar per intentar complir el màxim de promeses electorals. Però aquesta vegada IU s'ha deixat portar per la rancúnia, no sense raó, encara que amb això faciliti que la seva comunitat sigui gabernada pel PP.
És de suposar que paguarà el seu preu, igual que en aquestes eleccions ho ha fet el PSOE.