dijous, 20 d’octubre del 2011

.A TOTES PER GOVERNAR


PRECAMPANYA MAQUIAVÈLICA DEL PP



PASSADES LES DARRERES ELECCIONS AUTONÒMIQUES, DE SOBTE HEM VAIG QUEDAR EXTRANYAT DAVANT DE LA RAPIDESA AMB QUE ELS DIFERENTS GOVERNS AUTONÒMICS DEL PP  VAN COMENÇAR A AJUSTAR EL DÈFICIT MALGRAT TINDRE QUE RETALLAR AMB SECTORS TANT  SENSIBLES COM EDUCACIÓ I SANITAT. SEGURAMENT HAVEREN POGUT COMENÇAR SOLS PER LES SOCIETATS PÚBLIQUES, PERÒ NO, S’HAN TIRAT DE CAP LLOABLEMENT A LLUITAR CONTRA LA CRISIS, MALGRAT AMB AQUESTA ACTITUT MOSTRAVEN EL PLOMALL AMB QUE EL,PROPER NOVEMBRE, AMB LA CAMPANYA ELENTORAL AL GOVERN CENTRAL, RUBALCABA I ALTRES PODRIEN ACUSAR A RAJOY DEL PROPÒSIT DE VOLER EIXIR DE LA CRISIS A COSTA NOMÉS DE L’ESTAT DEL BENESTAR, ES A DIR, DELS TREBALLADORS.

MALGRAT  CABILAR , NO HEM QUADRAVA.

NO SERÀ QUEAMB AQUESTES MESURES VOLEN CONSEGUIR QUE EL MES D’OCTUBRE, QUE JA DE PER SÍ ÉS MOLT DOLENT EN TERMES D’ATUR, ES DISPARE AMB AQUESTES POLÍTIQUES  FINS LO INSOSPITAT.
EL PP NO HA TINGUT MAI CAP DE VOLUNTAT PAR AJUDAR A EIXIR D’ON ESTEM. SOL VOL ARRIBAR AL PODER A COSTA DEL QUE SIGA SENSE REPARAR EN CAP D’ÈTICA.

FIXEU-SE I VOREU COM  LA CAMPANYA DEL PP ES DESSENVOLUPA PRINCIPALMENT EN ELS CINS MIL.LIONS DE PARATS MOLT MÉS QUE EN LA CRISIS, QUE TOTS SABEN ÉS GLOBAL, MALGRAT COM HO HAJA FET ZAPATERO.

LA QUE ENS ESPERA AMB EL PP AL GOVERN, PERQUÈ DE TOT EL QUE ARA ESTÀN FENT A LES AUTONOMIES (RETALLS EN EDUCACIÓ, SANITAT…ETC) NO SERÀ RES AMB EL QUE ENS VE DAMUNT.

dilluns, 26 de setembre del 2011

RAJOY--ZAPATERO

No hi ha dupte que açí tots sabem qui som i de que anem. malgrat rajoy res a dit del seu programa (fins i tot no sabem si el té), tots som concients del que significa voler eixir de la crisi sense augmentar els impostos: sezillament retalls de l'estat del benestar, l'eduacció, la sanitat.....en definitiva els drets que tant ens han costat conseguir a l'estat espanyol
La dreta, a excepció de la nacionalista, és homogènica i el PP  ès l'aglutinador des de la dreta més reaccionaria i incivilitzada (com Le Pen a França) fins el que podriem  anomenar una dreta més civilitzada que bé podria respondre als partits conservadors europeus (Sarkozi i Merkel) passant per el nacional-catolicisme que no deixa de fer soroll. Malgrat sembla impossible conviuerer en aquest ,barretjat, no hi ha dupte que rajoy ho ha fet: no li cauen els anells en encapçalar una manifestació dels bisbes espanyols contra el matrimoni gai i al matí següent declarar-se el més ferm defensor de les llibetats dels espanols. això si, al pp tenen un equip dirigent on reparteixen els papers a conveniéncia sense pensar a qui li pertoca fer de bó o de borinot.
No sense raó, algúns econmistes de renom senyalen les polítques ultra liberals de Thacher i Reagan com els fonaments de la gran crisi que arrossega el mon en aquest temps.L’Eestat sense Estat, la globalització de les finances sense cap llei que la del mes fort.Poc desprès, amb el neoconsarvudisme dels bush, es tanca el cercle. els estats han restat tant buits que no conserven res per fer front a la cisi Sol resta demanar més a qui menys té, doncs és impossible pensar en la bona voluntat dels inversors, perque d¡això viuen ells.......a riu remenat....
Però i l 'esquerre?On està l'esquerre?
Ara fa quaissi vuit anys que zapatero arribava al govern .Segóns felipe gonzalez, seria tant injust jutja-lo per els pèssims resultats econòmics amb els que acaba el mandat com  pels seus primeres decisions com la retirada de les tropes de l’Iraq.  Va saber reconciliar al seu electorat amb la difícil tasca de la retirada de les tròpes per anar-se'n en el moment en que la clase política està més desprestigiada i amb un nivell de valoració catastròfic. L'estereotip que quedarà serà el d'un president anticlerical, tot i que mai va aprovar la llei de laïcitat, o un president que va reobrir la memòria històrica, encara que realment no va acabar de donar solució i satisfacció als que demanen donar el tracte que es mereixen els seus avantpassats assassinats i llançats en una cuneta. La dreta li titlla de ultraesquerrà anticlerical i l'esquerra com tímid que no remata les decisions.Com s'ha de fer amb Aznar, salvant les moltes diferències entre tots dos, s'analitzaran per separat les seves dues legislatures: la d'aplicació del seu projecte i la del tsunami de la crisi i els seus braceos desesperats de nàufrag, amb l'aigua al coll.
El 9 de maig de 2010 marcarà decisivament la trajectòria política del president José Luis Rodríguez Zapatero. Aquella nit, Zapatero va seguir des de la Moncloa les vicissituds de la reunió de l'Ecofin, on la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, que representava a Espanya, es veia forçada, per primera vegada des de l'inici de la crisi, a adoptar mesures dràstiques d'austeritat per evitar una intervenció de l'economia espanyola. Si aquella nit Zapatero hagués decidit dimitir abans de signar la congelació de pensions i la baixada de sous dels empleats públics-part de les mesures dràstiques i urgents que es va veure obligat a prendre-, probablement avui seria una icona de l'esquerra. I, molt possiblement, els errors que ell mateix ha reconegut-no haver vist a temps la magnitud de la crisi ni haver punxat la bombolla immobiliària-haguessin quedat diluïts.
Quan, en els seus àmbits més pròxims, se li ha preguntat a Zapatero si aquella nit va pensar a dimitir en algun moment o, fins i tot, si no s'ha penedit posteriorment de no haver-ho fet, ha contestat que hagués estat una autèntica irresponsabilitat anar en aquell moment
Molts
seguidors de Zapatero opinen que hauria d'haver dimitit el 2010
Però el
fet és que des que va prendre aquella decisió, la imatge de Zapatero es va enfonsar de manera imparable en les enquestes, en perdre el suport explícit dels sindicats i d'una part molt important de la seva base social. La caiguda va ser de tal magnitud que va haver de precipitar l'anunci de la seva intenció de no presentar-se a les pròximes eleccions generals, cedir pel tràmit d'urgència lideratge socialista a Alfredo Pérez Rubalcaba, avançar tres mesos les eleccions i desaparèixer pràcticament de l'escena.

dissabte, 24 de setembre del 2011

20-N


HA PASSAT L’ESTIU
Ja som a setembre, i malgrat haver passat el mes d’agost . sembla que hi ha qui no ha descansat, Mentres nosltres  gaudiem de les ben merescudes  vacances., els mercats internacionals, allò que ara ens dona per anomenar  “la globalització” ecnòmica no han parat dia darrere dia, i sempre amb el mateix resultat, es necessari apretar-se més i més la Corretja si volem eixir d’aquesta  crisi de la que la inmensa part de nosaltres no té ca responsabilitat, a no ser la que ara ens dieun, que tenim que pagar i a mes,  perdre en una curta estona els drets que els nostres avis, junt nosaltres, tants anys de lluites ens va costar.
Noaltres que sempre havíem estat llecs en economia, ens hem alçat tots els matins amb noves noticies ....que si el dèficit,  l'assetjament dels inversors, els presagis de les entitats financeres, les notes de risc en els mercats, etc ... etc.
Als EEUU, la tercera fortuna més gran enviava una carta els diaris on manifestava la seua vergonya de que ell pagava un 17% a hisenda mentres els seus empleats  cotitzaven un 33%. A frança, les deu majors fortunes igualment escrvien una carta oberta oferint-se a ajudar mes per eixir de la crisi. Tal manifestacions no són més que el reflex de la inutilitat política dels actuals líders tant a un costat com l'altre de l'Atlàntic. La seva falta de lideratge els porta a seguir les pautes dels mateixos causants d'aquest despropòsit cecs a altres solucions.
I nosaltres sense enterar-se. Segóns els tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha), que no només ens diuen a nosaltres, sinó també al Govern espanyol que les grans fortunes i empreses espanyoles van evadir al fisc 42.711.000 d'euros el 2010, representant el 71,8% del total del frau en aquest país. Desprès daçò, A cap dirigent ni Govern li cau la cara de vergonya? ¿Ningú té res a dir? ¿Ningú té res a preguntar? Com és possible que els governs per combatre la crisi portin tres anys fent contínues retallades socials o creant taxes i impostos als sectors més desfavorits, sense demanar un esforç contributiu proporcional a les grans fortunes i les grans empreses? Com és possible que la lluita contra el frau no estigui prioritzada en combatre el frau fiscal o les evasions de capital en les altes esferes, i que representen el 72% del total?
Per si tot açò no fora prou, dins d’un no res tenim eleccions generals. La dreta amaga, per`no ensenya i l’esquerra, la que té oportunitat d’arribar a governar, ha passat quatre anys fent-li la tasca bruta al PP. A les votacions autonòmiques on han entrat la dreta ja han començat a retallar l’estat del benestar (com tots sabem assentat en l’educació i la sanitat) amb l’escusa del mal govern dels socialistes, però que passa on ja estaven governant com ès el cas de Madrid, País Valencià, Murcia etc.
El proper 20 N ens juguem molt més que a qualsevol altres eleccions. SANITAT I EDUCACIÓ són el pilar on qualsevol societat que es preï deu basar el seu futur. Intentar pagar la crisi començant pels més febles i privatitzant el futur de l'Estat per afavorir a qui tots sabem no és només fruit de ceguesa i ineptitud, sinó que respon a un pla premeditat per buidar l'Estat de la seua pròpia essència.
Rseulta que Rubalcava tenia en les seues mans solucions sociademócrates malgrat haver governat però es ara quan les proposa. D’altra banda Rajoy res diu. Esta segur d’arribar a la Moncloa sense haver fet cap proposta. Sol li restat esperar, però també sabem per on respira i no podem oblidar que segurament ell també parlarà català a l’intimitat. Malgrat aquestes diferències, no es va oposar a una més que fugaç canvi de la intocable constitición espanyola. segons sembla, aquí si es van posar d'acord. En canvi no se'ls va ocórrer blindar la despesa en educació i sanitat.
Ve mal oratge, per  voldria recordar al llach quan cantava allò de:
No era això, companys, no era això
pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels.
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això.

No és això, companys, no és això,
ni paraules de pau amb garrots,
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són, que no fan ni desfan
nous barrots sota forma de lleis.

No és això, companys, no és això;
ens diran que ara cal esperar.
I esperem, ben segur que esperem.
És l’espera dels que no ens aturarem
fins que no calgui dir: no és això.








diumenge, 18 de setembre del 2011

PALESTINA DEMANA INCORPORAR-SE A L'ONU COM ESTAT MEMBRE DE PLE DRET

L’Estat d’Israel incompleix sistemàticament les resolucions de l’ONU i la legalitat internacional, com la recent sentència del Tribunal Internacional de la Haia sobre el mur; manté ocupades Cisjordània, la Franja de Gaza, Jerusalem Est i els Alts del Golan des de 1967, i ha transferit població civil a aquests territoris per colonitzar-los. Aquesta ocupació ha comportat greus violacions de la Convenció de Ginebra i abusos contra els drets humans per part de l’exercit israelià ocupant i dels colons. Manté un regim d’apartheid, construeix colònies en territoris apropiats il·legalment, administra el terror assolant pobles, enderrocant habitatges, atacant ambulàncies i assassinant qualsevol que considera sospitós. L’Estat d’Israel gaudeix d’impunitat pel suport incondicional que rep dels EUA i no hi ha una pressió internacional decidida per fer-lo respectar el dret humanitari. El poble palestí, doncs, necessita més que mai la solidaritat de la societat civil (i institucional) internacional.
El proper 23 de setembre, és la data anunciada pel president palestí Mahmud Abbas qui demanarà demanarà al Consell de Seguretat de Nacions Unides l'adhesió de Palestina a l'ONU com a Estat de ple dret Representants del Quartet per al Pròxim Orient es donen avui cita a Nova York per intentar portar de nou a israelians i palestins a la taula de negociacions per reprendre un diàleg que porta estancat més d'un any. El retorn a les negociacions és el que pretenen EUA i la UE, abans que una iniciativa palestina que ahir van criticar per "unilateral" i que posaria a Washington en una posició complicada, atès que haurà d'explicar als països àrabs, en plena efervescència democràtica, la seva assegurança veto al Consell de Seguretat.
La iniciativa palestina compta amb l'oposició dels EUA i de la UE. Washington, principal aliat d'Israel, la vetarà segur en el Consell de Seguretat, de manera que no cap possibilitat de prosperar. La UE, dividida sobre la proposta, també va apostar ahir per la tornada a les negociacions com a única via per aconseguir la pau a la regió i, en darrer terme, la solució de dos Estats. En tot cas, haurien vist amb millors ulls que Abbas busqués en l'Assemblea General una millora de la situació palestina a l'ONU, en la que ara figura com a observador, per passar a ser Estat no membre. Creu l'Autoritat Palestina que aquesta segona via no ha de tancar malgrat el veto nord-americà en el Consell.

QUANTA HIPOCRESIA!
METÒDICAMENT L' ESTAT D'ISRAEL INCOMPLEIX UNA DARRERE D'ALTRA  LES RESOLUCIONS DE L'ONU I TANT EUA COM LA UE, XINA I RÚSSIA CALLEN DAVANT LA POLÍTICA DE TERRA CREMADA D'UN ESTAT QUE RES RESPECTA. PERÒ SEMBLA SI TROBEN CONSENS EN LA JUSTA ASPIRACIÓ DEL POBLE PALESTÍ-



dijous, 21 de juliol del 2011

CAMPS DIMITEIX


ALE.LUIA, LELUIA!  SANT FRANCESC CAMPS JA HA DIMITIT,

Després de 29 mesos de saber que el seu govern era ple de corrupción, financiació il,legal del PP al país, es sacrifica pel bé d’Espanya.i de Mariano.
Per sopost, deuen pensar que amb açò s’acaba i no tornarem a parlar de la trama de corrupción…..tant a Castelló, com  a Alacant….com a nivell de tot el País.
Però nosaltres seguirme recordant als amiguets de l’alma i el “ te quiero mas que un huevo”.

dijous, 30 de juny del 2011

RESCAT DE GRECIA



LA UE HA CONFIRMAT QUE GRÈCIA ESTÀ COMPLINT I PER TANT REBRÀN UNA PRIMERA AJUDA DE 12.000 MILIONS D'EUROS. MÉS ENDAVANT, REBRÀ ALTRA MULTIMILLONARIA. ELS BANCS FRANCESOS I ALEMANYS JA PODEN RESPIRAR, DONCS AL FINAL ES TRACTA D’AIXÒ, QUE ELS BANCS COBREN ELS PRESTECS, ENCARA QUE  PER AIXÒ ELS GRECS TINDRAN QUE RETROCEDIR .... ANYS I ANYS ... EN DRETS I BENESTAR.

JA HO DIU EL DIT .... AMB AQUESTS AMICS NO FAN FALTA ENEMICS.
POC A POC ENS ANIREM ASSABENTANT DE LES CONDICIONS..
SI AQUESTA ÉS L'EUROPA QUE VOLEN CONSTRUÏR, L'EUROPA DEL CAPITAL I EL NEOLIBERALISME A ULTRANÇA, L'EUROPA DELS GRANS BANCS I LES MULTINACIONALS ..... EM SAP GREU, PERÒ JO NO VULL PUJAR A EIXE TREN.

dijous, 23 de juny del 2011

ELS DRETS HAN COSTAT TANT....I A ELLS ES COSTA TANT POC ACABAR AMB ELLS...


El Govern va salvar ahir en l'últim sospir el decret de negociació col.lectiva que inclou les modificacio.ns establertes en el Consell de Ministres del passat 10 de juny.
Les vicissituds de la negociació lustren la debilitat parlamentària del Govern. No hi ha raó perquè un Executiu endavant les eleccions sempre que disposi d'estabilitat en les Cambres, però les reticències de CiU i PNB avancen una etapa parlamentària tempestuosa en què no es garanteix que el PSOE pugui governar fins al març de 2012.
El problema del tràmit parlamentari de la nova negociació col.lectiva és que cap grup va saber analitzar el contingut del decret en funció dels objectius que persegueix, és a dir, el de flexibilitzar les relacions entre treballadors i empresaris per ajustar els costos salarials i la càrrega de treball en funció de la situació objectiva de l'empresa. Els qui s'oposen al decret esgrimir arguments retòrics (segons el PP, el principal problema del decret és l '"espectacle" que ha donat el Govern en la negociació amb PNB i CiU) i els que dubtaven sobre la seva posició ho feien perquè en ell els convenis estatals prevalen sobre els autonòmics
Vist des d'aquesta perspectiva, el decret que es convertirà en projecte de llei sembla més aviat una norma transitòria, millor que la legislació anterior, però lluny de les expectatives dels que entenen que s'ha d'acabar radicalment amb la ultraactivitat dels convenis per crear ocupació i que el contracte fix amb 20 dies d'acomiadament és l'única solució per a això. La transitorietat es manifesta a més per la convicció general que el PP, si arriba a governar, actuarà en línia amb les exigències de la CEOE en matèria de negociació col.lectiva.( Extracte editorial  “El País” 23/06 2011)

En definitiva, tenim un Parlament que no està per la tasca que hauria d'estar. La debilitat del govern per imposar les dures mesures que teòricament ha de realitzar aquesta derivant en un mercadeig que INDIGNA.
La posició del PP és molt més  queINDIGNANT.
Es suposa que properament serà el partit que governe, o almenys això indiquen totes les enquestes i indicadors. Però haurien de preguntar-se que és el que vol governar?
Un comentarista de la cadena SER va posar ahir un bon exemple. És com si un exèrcit, per conquerir una ciutat, usés tots els seus mitjans per destruir les seves infraestructures ... dipòsits d'aigua ... ponts .... xarxes elèctriques .. etc. Amb això, segurament avancés la seva conquesta, però entraria en unaciudad destruïda que possiblement li seriosa o molt difícil de governar o pràcticament molt costosa de reconstruir. És això el que està fent el PP amb el govern de Zapatero. Cal tombar al preu que sigui. Però després, que Espanya governaràn?. Supose que passarà molt de temps plorant el mal fet per l'anterior govern ..... i també supose que no entoneran cap meaculpa per haver contribuït a arribar a aquest situació.
I d’aquesta forma, tots estem esperant. Alguns, com jo, creuant els dit per a que ningú consegueixca cap majoria absoluta i molt menys el PP, perquè estàn demostrant des de fa molt temps que no tenen cap sentit d’Estat. Tot val per arribar al Govern , es a dir, el fi justifica els mitjans, i els seus fins, malgrat intenten amagar-los, alguns saben quins son. El neo-liberalisme ens ha portat a l’actual crisi, i ells estàn convençuts que també ens traurà.
Quan la bonança econòmica d’Aznar, l’Estat Espanyol va malvendre des de Telefònica fins Iberia per quatre duros i els quatre amics van fer grans negocis. Ara ens resta per vendre el més sagrat del nostra malparada societat del benestar....sanitat...ducació..etc.
Jo , per la meua part, estic convençut que és el que va a fer. Sempre queden quatre amics dispostos a guanyar algun euro.

AL FINAL, ENS HAUREM QUEDAT SENSE DRETS NI EL POC QUE RESTA DE L’ESTAT DEL BENESTAR, I TOT AIXÒ, EN TEMPS RECORD.
ELS NOSTRES AVANTPASSATS TARDAREN ANYS I ANYS PER ARRIBAR ON ESTAVEM.