L'ESTAT DEL BENESTAR

L'estat del benestar és una cosa una mica complexa però que, en certa manera, tenim tots al cap: un estat del benestar és aquell en què les persones es doten a si mateixes d'una organització tal (habitualment personificada en l'Estat) que garanteix la protecció social per a tots els signants del pacte (fins i tot aquells que encara que volguessin no tenen la opció a no signar el pacte). Aquesta protecció inclou prestacions per desocupació, servei de sanitat, accés a l'educació ia serveis socials bàsics, garantia dels drets i llibertats fonamentals.

En les últimes dècades no hi ha dubte que si hi ha un model del benestar en el món aquest és el que es va desenvolupar a la Unió Europea després de la sagnant i atroç primera meitat del s. XX. És evident, però, que d'un temps ençà aquest estat del benestar està de capa caiguda i cada vegada garanteix menys els drets fonamentals (terminis de detenció sense càrrecs cada vegada majors, espionatge estatal als ciutadans, cada vegada menys drets per la població-tant immigrant com oriünda-). Els signes i els moviments en aquest àmbit són nombrosos i es succeeixen de forma constant en el temps

De l'empobriment gradual de la població, a causa d'un augment del cost de la vida (aliments, habitatge-tant en propietat com de lloguer-) molt per sobre de l'augment salarial paral.lel, a la imposició d'un sistema altament disciplinari, l'augment de la jornada laboral fins a les 65 hores, la reducció de la nostra privacitat, l'eliminació del secret de les telecomunicacions, i el pas al sempre vigilats. Tot això passant per una reducció progressiva dels serveis socials (amb una sanitat privatitzada encoberta, amb una educació instrumentalitzada i una justícia a les que l'Estat no dedica en absolut els recursos necessaris-perquè així es converteixi en una arma aplicada de forma arbitrària contra aquells a qui interessi). I podria seguir amb prou exemples que molts de vostès ja coneixeu.

I llavors va arribar la crisi. La principal eina del poder per imposar mesures que d'altra manera serien rebutjades sense dubtar-ho. Tu veus crisi ells veuen ocasió de fer negoci a costa del que ens pertanyia a tots.