RAJOY--ZAPATERO

No hi ha dupte que açí tots sabem qui som i de que anem. malgrat rajoy res a dit del seu programa (fins i tot no sabem si el té), tots som concients del que significa voler eixir de la crisi sense augmentar els impostos: sezillament retalls de l'estat del benestar, l'eduacció, la sanitat.....en definitiva els drets que tant ens han costat conseguir a l'estat espanyol

La dreta, a excepció de la nacionalista, és homogènica i el PP  ès l'aglutinador des de la dreta més reaccionaria i incivilitzada (com Le Pen a França) fins el que podriem  anomenar una dreta més civilitzada que bé podria respondre als partits conservadors europeus (Sarkozi i Merkel) passant per el nacional-catolicisme que no deixa de fer soroll. Malgrat sembla impossible conviuerer en aquest ,barretjat, no hi ha dupte que rajoy ho ha fet: no li cauen els anells en encapçalar una manifestació dels bisbes espanyols contra el matrimoni gai i al matí següent declarar-se el més ferm defensor de les llibetats dels espanols. això si, al pp tenen un equip dirigent on reparteixen els papers a conveniéncia sense pensar a qui li pertoca fer de bó o de borinot.

No sense raó, algúns econmistes de renom senyalen les polítques ultra liberals de Thacher i Reagan com els fonaments de la gran crisi que arrossega el mon en aquest temps.L’Eestat sense Estat, la globalització de les finances sense cap llei que la del mes fort.Poc desprès, amb el neoconsarvudisme dels bush, es tanca el cercle. els estats han restat tant buits que no conserven res per fer front a la cisi Sol resta demanar més a qui menys té, doncs és impossible pensar en la bona voluntat dels inversors, perque d¡això viuen ells.......a riu remenat....

Però i l 'esquerre?On està l'esquerre?

Ara fa quaissi vuit anys que zapatero arribava al govern .Segóns felipe gonzalez, seria tant injust jutja-lo per els pèssims resultats econòmics amb els que acaba el mandat com  pels seus primeres decisions com la retirada de les tropes de l’Iraq.  Va saber reconciliar al seu electorat amb la difícil tasca de la retirada de les tròpes per anar-se'n en el moment en que la clase política està més desprestigiada i amb un nivell de valoració catastròfic. L'estereotip que quedarà serà el d'un president anticlerical, tot i que mai va aprovar la llei de laïcitat, o un president que va reobrir la memòria històrica, encara que realment no va acabar de donar solució i satisfacció als que demanen donar el tracte que es mereixen els seus avantpassats assassinats i llançats en una cuneta. La dreta li titlla de ultraesquerrà anticlerical i l'esquerra com tímid que no remata les decisions.Com s'ha de fer amb Aznar, salvant les moltes diferències entre tots dos, s'analitzaran per separat les seves dues legislatures: la d'aplicació del seu projecte i la del tsunami de la crisi i els seus braceos desesperats de nàufrag, amb l'aigua al coll.

El 9 de maig de 2010 marcarà decisivament la trajectòria política del president José Luis Rodríguez Zapatero. Aquella nit, Zapatero va seguir des de la Moncloa les vicissituds de la reunió de l'Ecofin, on la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, que representava a Espanya, es veia forçada, per primera vegada des de l'inici de la crisi, a adoptar mesures dràstiques d'austeritat per evitar una intervenció de l'economia espanyola. Si aquella nit Zapatero hagués decidit dimitir abans de signar la congelació de pensions i la baixada de sous dels empleats públics-part de les mesures dràstiques i urgents que es va veure obligat a prendre-, probablement avui seria una icona de l'esquerra. I, molt possiblement, els errors que ell mateix ha reconegut-no haver vist a temps la magnitud de la crisi ni haver punxat la bombolla immobiliària-haguessin quedat diluïts.

Quan, en els seus àmbits més pròxims, se li ha preguntat a Zapatero si aquella nit va pensar a dimitir en algun moment o, fins i tot, si no s'ha penedit posteriorment de no haver-ho fet, ha contestat que hagués estat una autèntica irresponsabilitat anar en aquell moment
Molts seguidors de Zapatero opinen que hauria d'haver dimitit el 2010
Però el fet és que des que va prendre aquella decisió, la imatge de Zapatero es va enfonsar de manera imparable en les enquestes, en perdre el suport explícit dels sindicats i d'una part molt important de la seva base social. La caiguda va ser de tal magnitud que va haver de precipitar l'anunci de la seva intenció de no presentar-se a les pròximes eleccions generals, cedir pel tràmit d'urgència lideratge socialista a Alfredo Pérez Rubalcaba, avançar tres mesos les eleccions i desaparèixer pràcticament de l'escena.